Crítica a la taxonomia de Bloom.
La taxonomia de Bloom és una teoria que s'aplica al disseny de situacions d'aprenentatge i que va ser dissenyada el 1956 pel Doctor en Educació de la Universitat de Chicago Benjamí Bloom. Bloom estableix una sèrie d'estadis organitzats jeràrquicament pels quals ha de transitar l'alumne, en ordre ascendent, dels coneixements de menor ordre als de major ordre. En aquesta seqüència, s'estableix la capacitat de recordar i reconèixer conceptes bàsics d'un tema com a base del procés d'aprenentatge. I l'habilitat de crear com a fi suprem, havent recorregut les etapes anteriors.
Tot i que ha estat llorejada per les seves nombroses aplicacions al llarg d'aquestes últimes dècades en processos d'aprenentatge i investigació, comencen a sorgir veus crítiques que n'exigeixen la revisió o en clamen l'obsolescència. Un exemple d'això el trobem a la psicòloga alemanya Joana Stella Kompa, que fa referència a la manca de validesa científica i epistemològica, induint a error els educadors amb l'ús de verbs d'acció que “són enganyosos” i qualificant indegudament les habilitats de pensament en ordres inferior i superior, desconeixent que del que es tracta és de processos interactius i mútuament dependents. Així mateix, aquesta teoria també aparta del procés d'aprenentatge les persones que hi participen, obviant les relacions socials presents durant l'aprenentatge o el paper que tenen els mateixos alumnes en aquest procés.
Altres postures crítiques fan referència al fet que la Taxonomia de Bloom no té en consideració els contextos socials i de la vida real que envolten la creació del coneixement. Tampoc no és capaç d'establir relacions amb coneixements previs o situacions en què l'adquisició d'aquests parteix de la pròpia experiència. Àmpliament comentada ha estat la dificultat per avaluar els resultats dels conceptes abstractes dels estadis superiors. Finalment, cal no oblidar que el saber és un procés holístic i rizomàtic, i que el fet de simplificar-lo en una seqüència jeràrquica empobreix l'experiència de l'aprenentatge.
Personalment, estic d'acord amb els arguments descrits recentment i crec que l'aprenentatge pot partir de diferents llocs. Seguint aquest esquema es corre el risc de simplificar massa la realitat i ser víctimes d'una falsa seguretat on podem donar per fet estímuls i situacions que servirien de punt de partida per a la generació de nous coneixements. L'aprenentatge pot ser un procés col·lectiu, cooperatiu i intuïtiu que no té perquè encaixar en la rigidesa i la individualitat de les premisses de la teoria del senyor Bloom.
HOME